Tot seguit us penge la presentació que hem vist a classe sobre el tema d'introducció.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Sobre el nom
S'accepten suggeriments per a donar non al nostre blog, Jo (el profe) n'havia pensat un que, fins i to, tja havia donat a conéixer a alguna de vosaltres: LEXIS. Un nom adient a una part important de la nostra matèria; ja hem vist que el lèxic, cert lèxic en serà l'objecte de treball durant un grapat de dies al llarg del curs. Però ja se'ns han avançat. Doneu un cop d'ull i veureu el blog germà del grup de Fonaments de l'IES la Senda de Quart de Poblet.
Així que n'he pensat un altre (provisional, si no us convenç) basat en el mite que llegirem fa uns dies a classe sobre la confusió/diversitat de llengües: el mite sobre la construcció de la torre a Babel.
Per a començar
Iniciem aquest blog amb l'objectiu que arribe a ser un espai de trobada (i també de treball) de les iniciatives dels alumnes que aquest curs han optat per una matèria diferent que esperem els entretinga, els agrade i els ajude a aprendre i a comprendre millor les paraules. Perquè como ens recorda Miquel Martí i Pol....
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)