dissabte, 25 de desembre del 2010

Activitat psicoanàlisi (Maria José)

Us proposava un exercici bastant senzill: buscar un complex i una síndrome amb el nom d'un personatge mític o del món clàssic, i el nom de tre fòbies, tot i explicant-ne l'origen etimològic. La vostra companya Maria José ha presentat la activitat següent:

Complejo: Complejo de Agripina
Tiene el mismo sgnificado que el complejo de Edipo, escrito por Freud. Sin embargo los psiquiatras belgas Sollier y Courbon reprocharon la denominación freudiana ya que el Edipo de la leyenda griega no sabía que cometía un incesto, pues desconocía el hecho de que su esposa, Yocasta, era en realidad su madre. Consideran más adecuado en término Complejo de Agripina, en razón de que la emperatriz romana de ese nombre trató de seduir a su hijo Nerón.

Síndrome: Síndrome de Saturno.
Un síndrome de nombre mitológico es el de Saturno (Crono, en la mitología griega), aplicado a aquel que quiere eliminar su propia obra, como hizo la divinidad latina con sus hijos. Pero Saturno lo hizo por mantenerse en el poder, no para desaparecer sin dejar rastro. Ahora faltaría encontrar nombre para los que padecen el síndrome de publicar cada papel que un difunto autor ha dejado arrinconado para que nunca viera la luz.

Fóbias:
Androfóbia: miedo a lo hombres
Atiquifóbia: miedo al fracaso
Demonofóbia: miedo a los demonios

dijous, 2 de desembre del 2010

Èdip. El mite

Tot seguit teniu la presentació sobre el mite d'Èdip. A veure si en aquestos llargs dies de pont li doneu una ullada.

Edip
View more presentations from semgrec.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Psicologia i mitologia

Hem vist a classe la presentació del professor Javier Vegara de l’IES Joanot Martorell d’Elx sobre la influència de la mitologia i de la llengua grega en la psicologia (i especialment en la psicoanàlisi freudiana). Us la penge ací perquè pugueu revisar-la, i sobre tot realitzar l'activitat que us he proposat. La teniu ben explicada al final de la presentació.
Ara, ànim i mans a la feina.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Adan, Eva; Prometeu (per Celia Muro)

Ací teniu la primera col·laboració d'una de vosaltres. La més valenta, la vosra companya Celia. El treball, sobre la relació entre els mites grecs de Prometeu i Pandora i el bíblic sobre Adam i Eva.

Material sobre Mitologia i Cine

Tot seguit us penge les presentacions que hem treballat a classe sobre Prometeu i Pandora, la seua recepció en el cinema, i la introducció sobre els gèneres i el llenguatge cinematogràfics. Sabeu que podeu descarregar el material en el vostre ordinador per a veure'l més còmodament. Que us siga lleu!




dimarts, 28 de setembre del 2010

Conceptes previs

Tot seguit us penge la presentació que hem vist a classe sobre el tema d'introducció.

Sobre el nom

S'accepten suggeriments per a donar non al nostre blog, Jo (el profe) n'havia pensat un que, fins i to, tja havia donat a conéixer a alguna de vosaltres: LEXIS. Un nom adient a una part important de la nostra matèria; ja hem vist que el lèxic, cert lèxic en serà l'objecte de treball durant un grapat de dies al llarg del curs. Però ja se'ns han avançat. Doneu un cop d'ull i veureu el blog germà del grup de Fonaments de l'IES la Senda de Quart de Poblet.
Així que n'he pensat un altre (provisional, si no us convenç) basat en el mite que llegirem fa uns dies a classe sobre la confusió/diversitat de llengües: el mite sobre la construcció de la torre a Babel.

Per a començar

Iniciem aquest blog amb l'objectiu que arribe a ser un espai de trobada (i també de treball) de les iniciatives dels alumnes que aquest curs han optat per una matèria diferent que esperem els entretinga, els agrade i els ajude a aprendre i a comprendre millor les paraules. Perquè como ens recorda Miquel Martí i Pol....


Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Paraules al vent (1954)